Conclusions de les Jornades de Justícia i Pau de Catalunya i Balears
Lleida, maig de 2010
Les comissions i associacions de Justícia i Pau de les diòcesis de Catalunya,
Mallorca i Menorca, reunides en la seva trobada anual de l’any 2010 a la ciutat
de Lleida, van debatre, amb l’ajut d’experts i a la llum del pensament social de
l’Església, sobre el model econòmic i social imperant en les darreres dècades,
en el marc de l’actual crisi econòmica.
Amb aquest document volem compartir públicament les nostres reflexions.
1. Estat de la qüestió: un model econòmic en crisi.
Estem vivint canvis importants en els diferents àmbits de la vida de les nostres
societats i del món en general. Possiblement hem arribat a un punt d’inflexió
en l’evolució del sistema econòmic capitalista que exigeix un canvi
d’orientació important.
Des del punt de vista econòmic, l’objectiu del creixement pel creixement ens ha
portat a potenciar l’acumulació de béns, l’afany desmesurat de lucre, la
sobreproducció i l’excés de consum. Tot això acompanyat d’uns nivells de
desigualtat creixents i inadmissibles, tant a nivell mundial com local.
Des del punt de vista de la sostenibilitat, hem arribat a un punt en el qual el
model de creixement és difícilment viable. Un model sostingut amb les
desigualtats i els plantejaments a curt termini. Es fa ús i abús de les matèries
primeres, recursos naturals i energies fòssils, esgotant les seves capacitats
d’autoregeneració i reproducció. No hi ha prou recursos en el planeta Terra per
fer participar tot el món del nivell de producció i consum dels països rics.
Des del punt de vista cultural, és un fet que l’expansió mundial del
neoliberalisme econòmic ha esdevingut la pauta general de comportament. El
pensament únic i l’arrelament capitalista en les economies de tot el món ha
portat a l’especulació i a l’ambició del benefici fàcil i ràpid. Aquests han
estat els referents d’èxit en les economies dels països més rics que, a més, han
estat imposats en les economies de la resta de països.
2. Cap a on hem d’anar?
Tot això ens porta a plantejar-nos canvis importants en la manera de ser i en la
forma de fer i de prendre decisions. Hem d’obrir espais cap a alternatives de
fons viables. Ha arribat el moment d’iniciar un procés de canvi, una transició
cap a un sistema econòmic amb un model de desenvolupament més
cooperatiu, solidari i pacífic.
Cal transformar les relacions entre les persones, i entre aquestes i la natura. En
aquest sentit, cal reorientar l’eficiència i la competitivitat per tal d’aconseguir
una economia més justa i igualitària, orientada al bé comú.
Així mateix, cal tenir present que el progrés tècnic ha de servir més i millor al
desenvolupament integral de les persones i de les societats. La seva finalitat ha
de ser satisfer les necessitats humanes i no pas produir-ne més.
Si el creixement econòmic indefinit, com s’ha demostrat, és impossible, cal un
model econòmic no expansiu. A les societats més desenvolupades, les
propostes de creixement zero poden ser útils per garantir la viabilitat del model
econòmic i social que volem. També es pot plantejar el decreixement com a
forma de repartiment que permeti l’augment de la qualitat de vida de les
persones amb un nivell de consum sostenible a nivell mundial.
Un primer pas en aquesta línia ha d’ésser la lluita eficaç i continuada contra la
recerca de beneficis immediats forassenyats, unes polítiques que massa sovint
perjudiquen la qualitat i la sostenibilitat de l’economia en general. Cal que els
parlaments legislin a favor de l’economia productiva de béns i serveis, i
penalitzin l’especulació, tant financera com sobre productes bàsics.
Més enllà de lleis i solucions tècniques, una economia més justa requereix una
major exigència ètica en totes les activitats econòmiques, sotmeses als
principis de transparència, honestedat i responsabilitat, així com potenciar totes
les iniciatives econòmiques no guiades per l’afany de lucre i, en general,
obrir majors espais a la gratuïtat en el desenvolupament econòmic i social.
Per garantir la sostenibilitat de les nostres societats i del planeta, cal reduir el
consum de recursos naturals no renovables, cal autolimitar-nos, cal millorar
l’eficiència en l’ús de materials (ecoeficiència i estalvi), cal impulsar la ciència i
la tècnica cap a tendències que no malmetin l’entorn i que ofereixin solucions,
convé imposar altres modalitats de consum i més austeritat. En definitiva, hem
de tenir molt més present el futur de les properes generacions.
3. L’actual crisi ens ha de fer despertar!
L’actual crisi econòmica i financera ens mostra com mai que cal transformar
l’actual model econòmic. Per això, el desig de superar aquesta crisi no ha de
perseguir el tornar, sense més, al mateix estat de coses anterior, amb els
mateixos errors.
Així, hi ha estimacions inquietants de l’impacte negatiu del nostre model
econòmic, com la petjada ecològica, l’efecte hivernacle i el pic del petroli (final
de l'era del petroli o, com a mínim, del petroli barat). A més, existeixen
indicadors que mostren que si no canviem el rumb, l’escassetat acabarà
imposant-se. Per si queda cap dubte, els creixements tan importants que
experimenten els dos països més poblats del món, la Xina i l’Índia, encara ho
condicionen més. Per tant, s’està produint un augment important de totes
aquestes incerteses.
La situació actual ha de servir per a revifar els valors de la vida i de la
consciència ecològica. Hem de fer de la crisi una oportunitat. Hem d’apostar
per l’economia de la sostenibilitat. A les nostres societats desenvolupades
ens ha arribat l’hora de canviar de mentalitat: prou creixement pel creixement.
Cal, doncs, preparar una alternativa que ens dugui a un nou ordre econòmic i
social més just i durador. Cadascú ha de prendre consciència en funció de les
seves responsabilitats i compromís segons les seves possibilitats.
En aquest camí, les propostes haurien de ser assumides personalment i
col·lectivament perquè realment siguin transformadores vers un món més just
i més fraternal.
Associacions i comissions de Justícia i Pau a Catalunya, Mallorca i
Menorca
Octubre de 2010
