dijous, 7 d’octubre del 2010

Entrevista Jordi Pujol: "Si no existís Coop57, s’hauria d’inventar"

Jordi Pujol (Barcelona, 1944) ha estat president de Coop57 entre 2004 i 2010. Abans, el 1996, havia esdevingut un dels primers socis col·laborador de la cooperativa i des de 1998 va formar part del Consell Rector, inicialment en representació del Grup Aqueni i després en nom del Col·lectiu Ronda. El passat gener es va jubilar i va passar el testimoni i el relleu de la presidència a Fernando Cid, de Mol-Matric SCCL, després de sis anys de compromís caracteritzats per la consolidació cooperativa i el creixement en xarxa de Coop57. De tot plegat, n’hem volgut parlar obertament i directa amb ell en el darrer butlletí de Coop57.
 
“De Coop57 sempre m’ha cridat l’atenció dos aspectes: el tipus de democràcia cooperativa que promou i el procés de creixement en xarxa que ha experimentat”

“Més que una cooperativa, Coop57 és una xarxa social. Més que una alternativa, un esbós d’alternativa social. Més que una teoria, una pràctica real d’economia solidària. Una experiència de transformació social que xiula que podem canviar i, de passada, canviar-nos”

“És ben curiós, però em dic recurrentment que Coop57 és l’intangible que es transforma en tangible. Els somnis que es concreten i es fan realitat. I a veure qui diu que això és poc”  
 
Com va començar tot?
Vejam. La primera vinculació amb Coop57 va ser a les beceroles del projecte. 1996. Pel despatx circulava la invitació a fer-se soci col·laborador i m’hi vaig apuntar. Però a mesura que vaig començar a participar de les assemblees em va entrar força curiositat. 

I com era abans?
Molt diferent. Al principi era més un projecte que una realitat, una idea sense concreció. Coop57 com el coneixem ara fa forjar-se sortint de la crisi que va viure l’any 2000. El canvi ha estat total. Abans hi havia voluntat i valors. Avui també hi ha estructura, vitalitat i una organicitat que fa que tot vagi molt rodat i tot estigui molt engreixat. 

Quantes coses han canviat des que et vas associar el 1996?
Buf. Moltes. Per no dir totes. D’un Coop57 en crisi –els números no acabaven de sortir, el projecte no acaba de quallar i concretar-se–, a l’arribada d’un nou coordinador, a agafar les rengles i a ubicar-nos en posició de respondre socialment. Era una coseta, més aviat una associació de persones amb un interès compartit, que ha esdevingut tota una cooperativa de serveis financers afermada sobre una travadíssima xarxa d’entitats i cooperatives. 

Que destacaries d’aquest procés?
De Coop57 sempre m’ha cridat l’atenció dos aspectes: el tipus de democràcia cooperativa que promou i el procés de creixement en xarxa que ha experimentat. Crec que són els dos trets característics fonamentals. Des de la vessant de democràcia econòmica, el mode de gestió cooperativa coincideix plenament amb la meva concepció del moviment cooperativista: participatiu, arrelat, autogestionari i molt transparent. I en aquests anys hem intentat, precisament, mantenir, consolidar i aprofundir aquesta model i aquesta via social.
 
jpm2.jpg
 
Per què?
Doncs perquè una de les coses que sovint no em fan el pes ni em convencen del cooperativisme és la tendència d’inèrcia, com a temptació, d’emmirallar-se en els grans èxits del món empresarial convencional. Sobretot perquè des del propi cooperativisme hi ha altres solucions: es pot discrepar i discutir si són millors o no, però com a mínim, aquest és el diferencial de valor afegit, són sortides cooperatives. Perquè hi ha aquesta tendència, tòpica i típica, de provar de fer només negoci un cop s’ha consolidat la posició cooperativa. Una cosa és que sigui una estratègia pont, de trànsit, per crear nous nuclis cooperatius. Però l’experiència diu que moltes es queden al camí, bandejant els principis cooperatius. Coop57 ha tingut aquesta visió estratègica, tan encertada, de cercar sempre l’alternativa cooperativa. No per una mera qüestió de principis formals, sinó per voluntat d’anar al fons de la qüestió, al moll de l’ós, a l’arrel. 

I el procés de creixement en xarxa?
M’ha apassionat: plenament respectuós amb cadascuna de les seccions, amb tota la pluralitat i diversitat que ens defineix. I cal dir que l’aposta pel creixement horitzontal s’arrelava en la convicció que era el més idoni, fèrtil i transformador. No fugíem de la jerarquia perquè si, ni aixoplugats sota una gran teoria prèvia: la fórmula de Coop57 és que el camí es fa caminant. I mentrestant, la pròpia realitat ens deia que anàvem ben orientats. 

Precursors i exploradors a Catalunya de les finances ètiques quasi sense saber-ho?
La vessant ètica de Coop57 s’ha anat adquirint. No és no que la tingués pas per principis, sinó que no la tenia programàticament estructurada. Planava pels nostres caps i era el rovell de l’ou però s’ha anat bastint. I, aleshores, quan varem conèixer a fons el món de les finances ètiques –FETS, Fiare– es va crear una autèntica simbiosi. 

Què diries què és Coop57?
Més que una cooperativa, una xarxa social. Més que una alternativa, un esbós d’alternativa social. Més que una teoria, una pràctica real d’economia solidària. Una experiència de transformació social que xiula que podem canviar i, de passada, canviar-nos. I alhora un projecte ètic que, dia rere dia, ens diu com podem assolir noves fites, fins on podem avançar a cada moment i quina és la millor fórmula per anar obrint pas.

Com ha estat possible? Com hem arribat?
Sobretot, perquè ho hem buscat. Ho hem trobat, si, però perquè ho hem cercat deliberadament. I aquesta és una reflexió transferible a qualsevol àmbit del teixit social. Quan s’ajunten dos o tres factors aquestes coses poden passar, afortunadament: un grup de gent que s’implica en un projecte, que el veu i viu com a seu, que amb totes les discrepàncies i divergències que vulguem –que n’hi ha hagut, encara que poques- crea una visió conjunta i global que és el que anomenem unitat. I aleshores tens molta força. Unitat i força cooperativa. I això és difícilment aturable. De fet, és imparable. Això és el que val la pensa saber i seguir exercitant.

Més encara quan Coop57 té la doble virtualitat que forma part de l’economia social i solidària i alhora està al seu servei. Aleshores tot es retroalimenta. Una estructura professional d’elevada qualitat, més els grups de voluntaris, més els consells de secció, més les assemblees obertes genera una massa crítica i activa que agafa embranzida i fa que sigui, insisteixo, difícilment deturable aquesta ‘aventura’. Més encara si afegim que no s’han fet les coses malament, que s’ha capacitat l’equip tècnic i que hem impulsat un relleu generacional que li ha dóna molt vigor i més força, més idees i molta complicitat amb la gent que ja estem una mica més granadeta.
 
jpm1.jpg
 
Com veus el futur de Coop57?
Doncs, molt bé i molt bo... si seguim treballant igual. Amb tantíssim futur per endavant. És obvi que la situació econòmica actual no ajuda, però Coop57 s’hi ha adaptat abans preventivament, durant la crisi solidàriament i després activament. La fulla de ruta és resistir la crisi i posicionar-se encara millor per poder cobrir totes les creixents necessitats de finançament de l’economia solidària.

Posa’ns deures, va.
No m’agrada posar-ne. Més que deures, desitjos. M’agradaria que el Coop57 seguís com ara: sent ell mateix. Desenvolupant el projecte, creixent sosteniblement, vinculats a Fiare i molt arrelats a la realitat social i al teixit cooperatiu. Senzillament perquè en formem part i és inútil renunciar a nosaltres mateixos. Potser si diria que s’aprofundís més en la participació i que els equips de treballadors voluntaris –encara que ‘voluntaris’ a seques no em convenç- tinguessin alguna mena de contraprestació. Però ens auguro –perquè hi seguiré estant– que si seguim fidels a la idea, a l’esperit, al nostre model cooperatiu, ens seguirem trobarem amb les línies encara no desxifrades d’un futur just, ètic, solidari.

Quin futur per les finances ètiques?
Crec que és un espai que té una enorme possibilitat de creixement i consolidació, però diria que falta treballar la percepció social: donar-la a conèixer tal i com és. Amb tota la seva potencialitat: una alternativa real, seriosa, viable i plausible. No és que no sigui pas seriós, però la imatge encara està esbiaixada i té aquest punt de ‘caritat financera’ feta per ‘bona gent’. I el viatge va més enllà: arraconar un sistema financer injust, desigual i pervers. Per això penso que s’ha d’avançar en les tasques de visibilitització social i cal trobar la línia d’encaix, complicitat i propulsió amb tota la ciutadania, no únicament amb els que formem part del món cooperatiu i associatiu.

I si no hi hagués Coop57?
Si no existís Coop57, s’hauria d’inventar, perquè és un estri de transformació social ineludible. Més encara, en plena crisi. Hem estat precursors d’allò comú sense saber-ho, mullant-nos amb totes les contradiccions. Potser és caràcter mediterrani, però és normal que els bolets creixin dispersos i després vagin ajuntant-se. Coop57, avui, pot desplegar nous instruments financers al servei del cooperativisme enllaçant, no em vull oblidar pas, amb una altra característica fonamental: la innovació i la reflexió permanent sobre el que estàs fent. Anàlisi constant i arrelament a la realitat. Que és el que ha provocat que Coop57 hagi innovat molt: no pas de forma espectacular, sinó amb pluja fina i sense estridències. D’una experiència petitona, positiva, Coop57 ha sabut extreure’n conclusions per generalitzar-la i universalitzar-la. Provem i si funciona, doncs endavant. Perquè no hem tingut por de provar, de verificar, d’equivocar-nos. Per això Coop57 és avui, sobretot, útil i solvent. Sinònim de confiança: la confiança que neix de dir allò que fem. I de demostrar que allò que fem és el que ja havíem dit. Principi de coherència, segurament.

I en l’àmbit personal?
En l’àmbit personal, molt bé gràcies (riu). Però el més simptomàtic del que m’ha aportat Coop57 és que no ho sé diferenciar i em costa delimitar una línia clara entre allò col·lectiu i allò personal. Això és el que em va implicat, el que em va engrescar i m’engresca encara. Les ganes d’implicar-se, de posar-s’hi, d’abocar hores. O sigui: que ho fem perquè s’ha de fer, si. Però, a sobre, perquè ens apassiona i ens motiva. Al que cal afegir, en la meva fase de presidència, la pila de gent generosa i maquíssima que he conegut i que m’han fet créixer i cercar respostes. Quants matins m’he llevat amb una idea de bon matí i he pensat ‘deixa’m trucar a la oficina que aquesta idea l’haig de comentar’? Perquè Coop57 és un procés social i un projecte comú en construcció permanent.
 
jpm3.jpg
 

Jubilat no és pas inactiu, com diu la ideologia dominant, oi?
En fi, em jubilo per mandat estatutari, que consti en acta. Però el compromís mai no es jubila. Seguiré col·laborant amb el Col·lectiu Ronda i amb Coop57 i ara que tinc més temps, aprofitaré per esprémer-lo. Exploro el món de la mediació comunitària en el món del cooperativisme, m’interessa: del conflicte i de les seves resolucions se n’aprèn un munt. En tot cas, no serà per feina! Però si voldria afegir una reflexió final condensadora: és ben curiós, però em dic recurrentment que Coop57 és l’intangible que es transforma en tangible. Els somnis que es concreten i es fan realitat. I a veure qui diu que això és poc. 

2 comentaris:

  1. És molt interessant tot això! Llàstima que se'n conegui tant poc i que no surti als diaris convencionals...
    També és una llàstima que molts projectes de caire solidari, com és aquest, depenguin en gran part de la implicació personal de la gent. Dic que és una llàstima doncs la gent no s'implica en el que no coneix...

    ResponElimina
  2. I estic d'acord, sembla que ens faci por, que ens estiguin enganyant,i aquest camí si es segurament sostenible i no pas els convencionals

    Enric G

    ResponElimina